MIRALLS 9
enviat per knipintat @ 6:29
0 comentaris
dimarts, 3 de març del 2009
dilluns, 2 de març del 2009
PERQUÈ.
Es tracta de veure-hi, no n’hi ha prou amb mirar
Quan veiem reportatges de cayucos, inundacions, tsunamis, terratrèmols, guerres, refugiats, nens malalts, etc., sovint, si no som com una pedra, alguna cosa dins nostre es mou. Generalment aquestes coses es veuen al televisor o als diaris i, és clar, tancant el televisor o el diari, i dient: “Uf! Que malament està el món, quanta gent que pateix”, i interiorment pensant: “Sort que nosaltres estem bé”, ja en tenim prou. La cosa queda aquí, perquè cal reconèixer que estem bé, vivim bé, malgrat la crisi.
Obrim una aixeta i surt aigua, calenta i freda, pitgem un interruptor i s’obre el llum, si tenim gana podem menjar, si estem malalts a poca distància ens curen o ens atenen, és a dir, que les necessitats bàsiques les tenim cobertes. I no només les bàsiques, tenim cotxe per desplaçar-nos, escoltem música, veiem pel·lícules, sortim a sopar, comprem roba gairebé cada temporada, anem de vacances i de cap de setmana i la majoria ens permetem algun capritxet de tant en tant.
Però no es tracta de comparar, de fer-nos mala consciència. Es tracta de veure-hi, no només de mirar.
Conèixer de primera mà les mancances d’altres més desfavorits, ha fet que ja no pugui tancar el televisor sense fer-hi res, dient simplement: “Uf! Que malament està el món, quanta gent que pateix”.
Potser només es tracta egoistament que el forat que queda en el meu pit, cada cop que veig aquestes coses, no es faci més gran i no faci tant mal.
Però vaja, ja sigui per una cosa o per una altra, jo personalment crec que el millor és implicar-m’hi, posar-me al lloc de l’altre, deixar de mirar-me per veure-hi.
A mi, m’ha ajudat també el fet que la meva germana marxa a l’estiu a treballar a Burkina Faso i a Mali amb una ONG. Quan torna, ve canviada, diferent, i jo després d’escoltar les seves anècdotes i de veure les seves fotos m’adono que ara no només miro, sinó que també hi veig. I veure-hi comporta no poder-me quedar quieta ni tancar el televisor.
En el meu cas veure-hi ha donat pas a muntar una exposició que porta per títol: Mira’t, Mira’ls, Miralls.
A Burkina Faso i a Mali hi viuen persones amb discapacitat. Són fusters, ferrers, modistes...
Els falta de tot, menys les ganes de treballar, muntar el seu propi taller i ajudar-se els uns als altres.
Aquí també som molta gent, gent que ens mirem, que ens observem...
La meva iniciativa pretén fer desviar la mirada del mirall, de nosaltres mateixos, per mirar cap un lloc nou, amb una mirada nova, amable i solidària.
Els meus miralls han de servir per omplir els buits, reconfortar i donar esperança.
Jo els he pintat, vosaltres podeu gaudir-los i ells se’n poden beneficiar.
Comprant un mirall col·laborareu a fer realitat les seves iniciatives.
Buscava un tema, buscava un motiu i l’he trobat.
Part dels diners de la venda dels miralls serviran per ajudar, no per fer realitat somnis, sinó per cobrir les necessitats més urgents. Els nostres somnis, a vegades, són de més a més, però els seus per a molts són les necessitats més urgents.
I per acabar, una anècdota:
Aquest any, la meva germana preparava bosses i maletes plenes de coses per portar a l’Àfrica, i li vaig donar samarretes dels Gegants de Caldes per als nens.
La cosa no tenia cap importància, però, en tornar, ella em va portar un regal molt més valuós. Dins d’un sobre marró hi havia una fotografia de 2 nens vestits amb les samarretes. El pare els va portar al fotògraf per regalar-me la foto a mi.
Aquesta fotografia té un lloc especial a casa meva i quan la miro em sento molt petita.
Els diners, els administrarà l’ONG:
CC ONG Ajuda al Desenvolupament que treballa en diferents projectes a Mali i a Burkina Faso i que en aquests moments inicia el dels discapacitats.
(Podeu veure els seus projectes a les adreces d’Internet: www.ccong.es i
www.ccong.wordpress.com).
Alguns dels miralls els podeu veure també al bloc: http://knipintat.blogspot.com/
enviat per knipintat @ 12:29
0 comentaris
